"El veritable pintor és aquell que és capaç de pintar escenes extraordinàries al mig d'un desert buit. El veritable pintor és aquell que és capaç de pintar pacientment una pera envoltat dels tumults de la història." Salvador Dalí.

1904
Neix l’11 de maig a Figueres (Girona), fill del matrimoni format pel notari Salvador Dalí i Cusí i Felipa Domènech i Ferrés.

1908
Neix la seva única germana, Anna Maria. El seu pare el matricula a l’Escola Pública de Pàrvuls de Figueres, amb el mestre Esteve Trayter.

1910
Dos anys més tard, arran del fracàs d’aquesta opció, el seu pare decideix inscriure’l al Col·legi Hispanofrancès de la Immaculada Concepció de Figueres, en el qual aprèn la seva futura llengua de cultura, el francès.

1916
Passa una temporada als afores de Figueres, a la finca del Molí de la Torre —propietat dels Pichot, una coneguda família d’intel·lectuals i artistes de la ciutat—, en la qual descobreix l’impressionisme a través de la col·lecció del pintor Ramon Pichot. Després d’una escolaritat primària mediocre, a la tardor ingressa al Col·legi dels Germans Maristes per començar l’ensenyament secundari, que continuarà a l’Institut de Figueres. Simultàniament assisteix a les classes del professor Juan Núñez, a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres.

1919
Participa en una exposició col·lectiva que se celebra als salons de la Societat de Concerts, al Teatre Municipal de Figueres (el futur Teatre-Museu Dalí). Amb un grup d’amics d’institut funda la revista Studium i hi publica els seus primers escrits, una sèrie de cròniques d’art en què, en un to acadèmic i escolar, escriu sobre els artistes que admira (Goya, El Greco, Dürer, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i Velázquez). Alhora, col·labora amb un altre grup d’amics de Figueres en la revista humorística El Sanyó Pancraci, inspirada en un personatge imaginari del qual pinta un retrat. Així mateix, enceta un diari personal, titulat Les meves impressions i records íntims (publicat en castellà amb el títol Un diario: 1919-1920. Mis impresiones y recuerdos íntimos), que continuarà al llarg de l’any següent.

1920
El seu pare li imposa una condició per ser pintor: que vagi a estudiar a Madrid, a l’Escola de Belles Arts, i que es tregui el títol de professor. Dalí accepta el tracte.

1921
Al febrer mor la seva mare, i al cap d’un any el seu pare es torna a casar amb Caterina Domènech Ferrés, germana de la difunta.

1922
Participa en el Concurs-Exposició d’Obres d’Art Originals d’Estudiants de l’Associació Catalana d’Estudiants, que té lloc a les Galeries Dalmau de Barcelona i en la qual la seva obra Mercat rep el premi del rector de la Universitat. A Madrid assisteix a l’Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando) i viu a la Residencia de Estudiantes, on fa amistat amb un grup de joves que, amb el temps, es convertiran en personalitats destacades dins el panorama intel·lectual i artístic: Luis Buñuel, Federico García Lorca, Pedro Garfias, Eugenio Montes i Pepín Bello, entre altres.

1923
És expulsat de l’Academia de San Fernando, acusat d’encapçalar una protesta estudiantil contra la no-concessió de la càtedra de Pintura de l’escola al pintor Daniel Vázquez Díaz. Arran d’aquests fets torna a Figueres i reprèn les classes amb Juan Núñez, que l’instrueix en la modalitat de gravat.

1924
A la tardor, torna a l’Academia de San Fernando, en la qual haurà de repetir curs.

1925
A Madrid participa en la Primera Exposición de la Sociedad de Artistas Ibéricos, i les Galeries Dalmau de Barcelona presenten la seva primera exposició individual. És la seva època de rebuig de l’avantguarda i de recerca d’una tradició pictòrica essencialment italiana. Durant aquest curs (1925-1926) ja no tornarà a l’Academia de San Fernando. Federico García Lorca passa les vacances amb ell a Cadaqués.